Rosa a la bastida

Les “intervencions efímeres” han existit sempre a les ciutats. Res de nou. Han estat utilitzades per celebrar, adornar i embellir un espai i un temps concret. Flors, banderoles, torxes, catifes..., en parets, finestres, portes i carrers servien per expressar una celebració col·lectiva de benvinguda, de festeig, d’alegria.

Imaginem – perquè no? - l’esforç constant per celebrar la vida a la ciutat. Qualsevol excusa és vàlida: una façana a restaurar, un carrer a arranjar, una bastida...

Una rosa s’empara del centre focal. És una rosa vermella, sensual i barroca.

A la visual llunyana, des de les escales de Sant Domènec, la torre de la Catedral es fa present com a fons de la perspectiva.

La rosa a la bastida ha estat una intervenció on “l’excusa” ha estat la bastida d’una casa del segle XVI en reformes. Una bastida que omple la visual de la Porta Rufina, una de les portes principals de la muralla medieval de Girona.

El joc òptic des de les escales de Sant Domènec la uneix visualment a la torre de la Catedral, símbol històric del “cor del poble”.